Roseret
Roseret de roses blanques,
qui mos ho havia de dir!
Tan amics com érem antes
que ara haguéssim de renyir!
Si hem renyit, per què hem renyit?
Roseret en el cor meu,
hem renyit per poca cosa;
tu fe es teu, jo faré es meu.
Si la mar tornara tinta
ses muntanyes, paper fi,
t'escriuria una carteta
de l'amor que em fas patir.
Autor(es): Popular
