Rondalla

Esquirols

No trobareu cap rondalla
com la que us vull fer saber,
perquè aquesta n'és sortida
de sota el meu barret.
No trobareu cap rondalla,
com la que us vull fer saber.

Com que eren dies de festa
a la vall de Bonoreig,
dels pobles de la comarca
baixaven tots a l'aplec.
Balleu fadrins i fadrines
que això plau a Sant Avet!
Cada pas de dansa
feia encendre el roig
de galtes lluentes
gotes de suor,
com un riu de saba
que regava el cos
tímides donzelles
esclataven com flors,
mentre s'enlairaven
dèries de fadrins,
un pastor dictava
corrandes i rodolins.
I seguint amb la tradició
cadascú plantava un arbre,
per honorar sant Avet
patró de Bonoreig.
Mai cap nom no fou tan escaient,
ni senzilla la seva gent.

Pel qui busqui tres peus al gat,
les rondalles són rondalles,
si ara us sembla realitat
serà casualitat,
però el confrare que ens ha escoltat
cal que prengui un brandó ben llarg.

Si és fràgil la senzillesa
enmig de gestos banals;
tan fràgil fóra l'arbreda
al ritme de mil destrals,
com fràgil serà la terra
al ritme del capital.
Els savis ho descobriren
i al rei ho feren saber,
que a sota d'aquella terra
hi havia un tresor d'argent;
les arques sempre són buides,
quan falten raons de pes…

Van tallar l'arbreda
per fer-ne vaixells,
i amb l'argent moneda
per comprar taulells,
de fusta estrangera
que és més adient,
per a vendre exòtics perfums
i mirallets,
bosses d'alegria,
bidons de coloret,
coixins per migdiades
i caixes de mort d'avet.
I així ho canta mal afinat
un pastor sense ramada:
«Arribaren amb destrals
una gent de parla estranya,
que arrencaren les arrels
de les persones i els arbres.»

Pel qui busqui tres peus al gat,
les rondalles són rondalles,
si ara us sembla realitat
serà casualitat,
però el confrare que ens ha escoltat
cal que prengui un brandó ben llarg.