Rosa de foc

Jordi Batiste

T'he dibuixada com un àngel rovellat,
pluja en els vidres i coloms esvalotats,
al meu terrat...
T'he imaginada tota folrada d'estany
i t'eixamplaves fins allà on els mariners
t'obrien portes de desig i de plaer

T'he vist tan neta quan els carrers han regat
com les infermeres, tota blanca i eternal
i nuclear...
He vist una ciutat bullint d'humanitat
en una Rambla que floria en la diversitat
rosa de foc...rosa de passió

I és que estic enamorat d'una ciutat que em fa patir
i és que estic enamorat dels seus carrers
plens de misèria i vanitat

Sé que no cauré, sé que no em trairé,
sé que no deixaré de mirar el sol quan surt, despilotat.
Sé que no cauré, que no canviaré,
sé que no em donaré
a una ciutat estètica i formal, modèlica i com cal
no vull flors de disseny, no
vull la rosa de foc.

T'han maquillada com una verge irreal
t'han posat ''guapa'', BCNeta i de metall
i ''tope guai''...no m'ho hagués cregut mai
Sé que no cauré, sé que no em donaré
sé que no deixaré de mirar et sol quan surt, bocabadat
Sé que no cauré, que no canviaré
sé que no em donaré
a una ciutat estètica i formal, modèlica i com cal
no vull flors de disseny, no
vull la rosa de foc.

Barcelona és bona per a tothom
Barcelona, músics pel carrer
Barcelona races i colors
harmonia de sons diferents.