Rotondes, macagum ronda

Pere Tàpias

Ai avui al sortir al carrer,
m'he trobat una rotonda,
rodona, com una pizza,
llisa i sense cap blonda
intensa, plana, profunda
i entapissada de verd,
com el color de la paret
que hi havia a la meva fonda.

Beneïda siguis rotonda!
sí senyor! macagum ronda!,
per tu no paren de rondar:
l'alcalde, el capellà,
el poli, el ciutadà,
el turista de secà,
el parat que ha d'escombrar,
el carrer amb una escombra.

Adéu semàfor tibat
verdosenc, ataronjat
tu que et feies el merdós
amb el teu ull vermellós
una rotonda horitzontal
t'ha deixat fora de joc
ja no et veurem més de nit
ni de dia, quina sort!

Amb això de les rotondes
s'han acabat les esperes,
"stops" a les carreteres,
i allò de "cediu el pas"
ja no es parla d'altra cosa
als seients del Parlament,
-Omplir el país de rotondes
això és el que vol la gent-.

Una rotonda a la vida,
poseu-la al mig del pis
o a la cuina o a la dutxa,
rotondes, per ser feliç!
Sí, senyor, que està molt clar,
les rotondes són raons
per donar tombs i més tombs
i no parar de rodar.

Catalans doncs ja ho sabeu:
a voltar, i no us atureu
catalans doncs ja ho sabeu:
a voltar i no remugueu
catalans doncs ja ho sabeu:
a voltar i no pareu
catalans, vinga rotonda,
vinga va, macagum ronda.