Sabia que vindries
* Sabia que vindries, que ja era
* l'hora de parar la taula dignament,
* d'obrir la porta i enramar el vent
* amb les paraules de la primavera.
* Amor i més amor d'aquell que espera,
* amor i més amor d'aquell que sent
* la pentecosta de l'amor i l'advent,
* i en el vent el gran crit de la bandera.
* Tenia a punt, amor, totes les coses
* perquè sabia que vindries, ara,
* amb un escàndol de sonets i roses.
* Amor i més amor i més encara,
* i avemaries i vitralls i aloses,
* i tots els blats novells de la tarara.
Autor(es): Vicent Andrés Estellés,Pilar Reiona
