Rumba del nord
Guardo la teva gràcia en un pot de vidre
per sentir el sabor dels teus llavis des de ben lluny.
M'he endut l'aroma d'estiu dins d'un tupervare:
una flor, la sal de la mar, la teva olor.
Som a mitjans d'abril i encara neva,
un hivern intens que em trenca el cor.
Obro els tresors que porto a la maleta,
surt que surt...
s'escampen per l'habitació.
I obro la finestra per portar la primavera
a aquesta ciutat tan blanca del nord.
Surto al carrer, la gent que riu, la gent que passa,
tot caminant sentiré la teva olor.
Enyoro la teva pell amb gust d'avellana,
mossegar-te els llavis de caramel,
veient l'ametller florit al salvapantalles
per baixar-me uns quants bits de tu a través d'internet.
I per si és veritat, cara pigada,
que el cor només es dóna amb llàgrimes o amb cançons,
t'envio en mp3 aquesta rumbeta,
amb un pessic de neu ben fina,
perquè així la conservis millor.
I obro la finestra per portar la primavera
a aquesta ciutat tan blanca del nord.
Surto al carrer, la gent que riu, la gent que passa,
tot caminant sentiré la teva olor.
Tu tens sal i sal i sal
que tu tens salero.
Dóna'm sal i sal i sal
que jo aquí t'espero.
Pena d'enyor, ai enyor amb pena,
amb molts colors des de l'hivern més cru,
jo et canto alegre aquesta rumbeta
amb molt sabor perquè la ballis tu.
Que l'alegria allarga la vida!
Cantant, cantant, les penes se'n van.
Ballant amb gràcia aquesta rumba,
potser podrem viure més anys.
