Salvatge!

Els Garlic

Deixa’m descobrir-te poc a poc sense descans,
mirar-te sencera, rodolar per el terra,
barrejar la nostra sang.

Presta’m una mica de la teva soledat
agafar dreceres, no mirar mai enrere,
només prendre el teu gust suau.

I aquests ulls que em fan de fang
com un ninot a les teves mans.
I el teu cos que em fa desfer aquí i allà...
senzillament salvatge.

Deixa que em desfaci amb el secret del teu sabor,
que saltin espurnes, deixar-ho tot en runes
i oblidar-nos de qui som.

Deixa’m una estona tastar el rouge del teu vestit,
mossegar-te els llavis, no fer més estalvi
i apretar-te entre els meus dits.

I aquests ulls...

Salvatge, salvatge, salvatge, salvatgement salvatge.
Salvatge, salvatge, salvatge, salvatgement salvatge.

I aquests ulls...