Sa botella d'aigua clara
Vet aquí quan s'encén el matí,
Mil històries, dues horetes i poc més:
Has passat es moments peculiars
A ca teva o a casa es veïnat.
Si recordes aquella ansietat,
aquell somriure i aquella olor.
Sa botella d'aigua clara,
respires mala maror.
Quan la son ja no sigui present,
ple de sombres, ses flassades i es llençols.
Escopint aquelles taques negres,
a poc a poc vas recordant.
Mala vida, mal de cos, mal de tot,
aquella pasta i aquell mal gust:
Sa botella d'aigua clara,
si tan sols és una més.
Beu-te dosis de benestar,
dosis de plaer,
fins no poder més.
Pot ser transparència total,
volent demostrar
que no pots passar.
Es batecs a poc a poc van minvant.
Fotografies que te fan més mal que mai,
aquella angoixa, aquell sofriment:
No ho soportes, ja no pots més.
Sense moure't del sofà,
passant programes no saps de què
amb sa botella d'aigua clara
i amb so pijama a s'enverés.
Autor(es): Guillem Cerdà
