Sa garrapinyada

Uc

Jo plor per tu,
rosa encarnada;
més valdria que em donasses
sa metla garrapinyada.

Una pastoreta plora
perquè ha perdut sa manada,
i es pastoret la consola
donant-li garrapinyada.

Mares que teniu infants
que pareixen barruguets:
donau-los garrapinyada
i pareixeran angelets.

Un anglès va arribar a Eivissa
fa cosa d'una mesada,
i en tocar en terra va dir:
- Mi querer garrapinyada!!

I es al·lots, quan van a escola
plorant diuen a sa mare:
- Jo no em sabré sa lliçó
si no em dau garrapinyada.

Una jaia de cent anys
i un jai de cent vint-i-quatre
estaven panxa per panxa
fotent-se garrapinyada.

Al·lota si vols venir
a's camp a segar civada,
mentre tu la segaràs
jo et daré garrapinyada.

Sa garrapinyada és bona,
no ha fet mal a ningú mai,
i es que diga lo contrari,
se'n pot ben anar al carai.