Sàhara crida

Malagäna

Una nova història que occident oblida
Sàhara crida, ONU no mira.
Són les armes de distracció massiva
premsa rosa, opi del poble pa de cada dia.

Precisament rosa no és el color del cel,
ni dels camps regats amb taques de sang,
no és el color dels camps de refugiats,
ni d'estels, ni de banderes de la llibertat.

Llargues nits a l'exili el somni no arriba,
amarg sabor del plor en llunyania,
mirada perduda, mai abatuda,
esperança no mor en terra desconeguda.

Poble oblidat, tortura militar
ànsies dels governs pels recursos naturals.
Com una hiena carronyera ataca, no hi ha treva,
destrueix la barrera, marxa verda, creua la frontera.

Freedom Africa United,
Freedom Sàhara Occidental.

Fina arena resisteix llarga condemna,
el sol no crema el sentiment vida plena,
Poble ocupat, com altres tants oblidat,
Sàhara viu, lluita per la llibertat.

I és que sé, que allà soterrada està la llavor
que regada amb llibertat i sense por,
eixirà una flor plena de llum i color,
que il·luminarà altres pobles del món,
que els impregnaré amb la seua olor,
aroma de vida, oblit de mort.

Front Polisari del poble sahrauí
mai no podran amb tu els mercenaris.
Caravanes de canons, bombes i mort
que tots obliden que ja no aixequen la pols.

Freedom Africa United,
Freedom Sàhara Occidental.

Fina arena resisteix llarga condemna,
el sol no crema el sentiment vida plena.
Poble ocupat, com altres tants oblidat,
Sàhara viu, lluita per la llibertat.