Sal i estels

Jordi Batiste

Quan una platja de nit pot ser
el teu cos oblic vessant de lluna a la fosca,
pot un mar d'escuma esclatar
als botons nacarats
dels teus pits, inèdits entre algues.

Quan un rosari de llàgrimes d'or
són les teves petjades a l'aigua que busquen la mort
és la mort qui et deté i et retorna l'alè
com un buf de Neptú
que et fa viure i encén els teus llavis

I els amants a la platja, ets amants s'adormien
amb vels i sudaris, i els seus cossos pàl·lids
amants de la lluna, amb les mans estrenyien
i els amants de les hores, dels temples, dels calzes
es deien adéu
i es juraven per sempre amor entre sal i estels

Quan un eixam de Nereides com tu
em conviden a beure la soda brunzent de les ones
un instint, un instant suprem
de follia i d'afany
m'arrossega al parany de les aigües

Quan a una platja el teu cos pot fer
que jo, boig a la sorra, em vesteixi de cargol de mar,
al teu ventre sigui una espiral
de desig i passió
lliscant mar enllà, entre sal i estels.