Sal lluent
Jo vaig néixer saliner
sang de salitre i garrover.
Home honrat i molt feiner,
jo sóc home, home de bé.
Mai m'hagués imaginat
el que la sort em portaria:
un poal ple de forats,
aigua dolça, qui et beuria...
Sal lluent, sal coent
t'emportares en vagons
la meva sang la meva empenta,
la meva vida, tot el que som.
Sal lluent, sal coent
t'emportares en vagons
els meus versos, poesies,
gloses velles i cançons.
Sal gruixuda, sal feixuga,
sal menuda dels camins.
Dins el pit et port dolguda
com la reina, reina de pi.
No vull tornar a recordar
aquell home quan contava
amb els ulls ben entelats
i la seva veu trencada.
Ben repairat pregaré
a Sant Josep que m'empari
i amb peu ferm esperaré
fins que la llum se me'n vagi.
Som formenterer
i port la sal als meus llavis,
a la suor de la pell
i als fogons dels meus avis.
Perquè jo sóc formenterer
perquè jo sóc saliner.
Autor(es): Verònica Tur
