Salva’m

Eduard Gener

Maria, no et posem pressa,
tenim tot el temps de món,
però ja governa la banca
al taulell on som.
No respons al telèfon
des que te’n vas anar,
ja no tinc a qui resar
ni dur flors a l’altar.

Els pols es desgelen,
la guerra, un videojoc.
La ignorància ho pot tot, diu:
“Let’s rock’n’roll”.
Permet-me que escrigui,
egoista de mi,
aquesta pregària
que et porti aquí. Diu:

Salva’m, acull-me als teus braços,
només sóc per a tu.
Baby, acull-me als teus braços,
només sóc per a tu.

Maria, deslliura’ns
de la serp de mil caps,
de l’oferta i la demanda,
de “tant tens tant vals”.
T’he escrit un poema
de deu cèntims només,
el que valen les muses
en aquest temps de gratis o res.

Però no ens abandonis
a la nostra sort.
El llop campa lliure
i el pastor ha mort.
Qui sap si els meus amics i jo
podríem dar-te un cop de mà
amb el motor del cotxe,
intentar-lo arrencar. Però,

Salva’m, acull-me als teus braços,
només sóc per a tu.
Baby, acull-me als teus braços,
només sóc per a tu.

No tenim esquerra,
no tenim proclama.
Sols un silenci, i diu així:

Salva’m, acull-me als teus braços,
només sóc per a tu.
Babe, acull-me als teus braços,
només sóc per a tu.