Sa mort de na Margalida

Biel Majoral

L'amo de Bàlitx m'envia
missatges i jornalers
sa madona i los demés
tota la gent que hi havia.

Voleu escriure en papers
sa mort de na Margalida
que si greu no vos sabia
començaria es procés.
Dia setze de gener
dins can Tropell m'encontrava
i en Joan Blai me dugué
noves que jo no esperava.

Va dir si alterat estava
jo li vaig dir: No res sé.
De s'al.lota me dugué
que ella morta s'encontrava.

Jo no hi veia i corria
i a ca seva vaig anar
com mentre la porta obria
sa mare ja em va abraçar
i en va dir: Sebastià
na Margalida és morta.
Oh punyalada més forta!
no la rep cap cristià
I a veure-la vull jo anar
que es mirar-la m'aconhorta.

No n'estic empegueït
de contar lo que em passava
a veure-la morta anava
amb so cor ben entristit.

Partiguérem en sa nit
i sa tristor mos matava
i a cada instant mos faltava
sa força i s'esperit.

Quan dins Sóller vaig entrar
me digueren de seguida
per veure na Margalida
hauràs d'anar en es fossar

A lo prompte vaig descobrir
ses parets d'aquell local
Oh cementeri dogal!,
vaig devallar i vaig dir
I aquí s'ha de consumir
sa meva amor principal
i sa vida de res val
en aquest món existir

Quan la vàrem haver enterrada
jo i aquell germanet seu
vaig dir Margalida amada
jo per tu pregaré a Déu
i dins es pensament meu
sempre et tendré retratada.
Adiós Margalideta
Margalideta adiós
Déu del cel qui és piadós
allà et tendrà Margalida
i jo en acabar sa vida
que mos hi vegem tots dos.

Per lo prompte i lluny que era
és que molta gent los plany
en Sebastià Company
na Margalida Servera.