Sandàlies d'escuma
Gairebé cada nit venia Càrmides a la meva colga.
Bé, no tan sovint, potser; de vegades passaven tres
dies o quatre sense veure'l, però no era freqüent.
Mai no va trobar la meva porta tancada ni va haver
de patir amb la por que jo em decantaria vers algun
altre amic. M'havia cercat ell, perȯ ara l'Amor tenia
anada i tornada, com les ones; jo era tota de
Cȧrmides. La seva presència feia clares les nits, i
cal dir que es mostrava sempre més com un amant
que no com un estimat de tant en tant encara em
duia garlandes, amb flors de safrà entre les altres.
i en el llit era més delicat i tendre que no pas encès.
Enraonȧvem molt, i a poc a poc vaig anar sabent
Els fets i els atzars de la seva vida: la mort dels seus
pares, els seus combats en l'exėrcit de Demetri, la
seva vinguda a Alexandria, ja feia tres anys cercant-hi,
com tants grecs, de guanyar-s'hi la vida.
Hi havia, però, moltes zones de la seva vida que Jo
no coneixia, molts espais que quedaven a l'ombra.
i que nomės molt lentament van suportar una mica
de claror. Però també fa música a s'embelleix amb
les pauses, i les paraules amb el silenci.
De vegades em parlava d'amics seus, contant-me'n
alguna facėcia divertida, perȯ sense voler-me'n dir
els noms ni portar-los mai a casa. Jo pressentia que,
darrere els seus mots, quedava alguna cosa
amagada, alguna relació mės intima d'allà que em
deixava traspuar. Ho coneixia en la lluïssor dels seus
ulls quan en parlava, en una gairebé furtiva mirada
en passar junts per alguns carrers, davant d'una
porta closa, en una lentitud no habitual dels seus
passos en certs indrets d'Alexandria.
Autor(es): Maria Àngels Anglada
