Sa nit de sa promesa
Sa nit de sa promesa
ens perdérem per un lloc,
solitari.
Tu estaves estirada,
jo damunt tu besava
sa teva pell.
Però es petons no
eren molt llargs
per si un cas ens
enamoràvem
aquell vespre.
Jo que pensava amb es passat
aquell primer amor d'infant
i que ara hauré d'oblidar.
I te vaig deixar escapar
amb un tequila entre ses mans,
temerari.
Quan tancava es ulls brillava
un perfil, una mirada
i es teus cabells.
Quan te n'anaves vaig jurar
sa promesa que ens juntà
aquell vespre.
Quan ho tenguis tot ben clar,
quan aprenguis a estimar,
aquí t'estaré esperant.
Sempre hi haurà uns amors que vendran,
uns altres que no han de tornar
però aquella nit de passió
no podré, podré, podré...
oblidar mai
La, la, la, laaaa, la, la, la, laaaa
la, la, la, laaaa, la, la, la, laaaa.
