Saps
Vius enfonsat
en un món inventat
on les ruïnes d'aquesta vida
t'han ofegat.
És veritat
ella ja t'ha oblidat
i has quedat
sense els somriures
que has estimat.
Rius del passat
mirades que has somiat
estones que comparties
són soledat.
Has de plorar
no estar al seu costat
els sentiments no es sotmeten
a voluntats.
Saps de ja fa temps
que el vent no fa l'oblit
vius en la foscor
i mors buscant la llum
Vols fugir ben lluny
deixar de ser ningú
l'aire que respiraves ara és tot fum.
Creus que no ha acabat
Algun dia tornarà
I de nou podràs sentir allò oblidat.
Saps de ja fa temps
que el vent no fa l'oblit
vius en la foscor
i mors buscant la llum
