Sant Jaume de Galícia
N'era un pare i una mare i un fill que ells dos tenien,
feren una prometença a Sant Jaume de Galícia
d'anar-hi gaiato en mà i rosaris a la cinta.
Quan foren un poquet lluny, un poquet lluny de la vila
encontraren un hostal que hi havia una fadrina.
La fadrina de l'hostal diuen que n'era atrevida.
Diu la fadrina al romeu: -"Dom un bes per cortesia."
-"No ho mana la llei de Déu ni Sant Jaume de Galícia."
La fadrina de l'hostal va dir que se'n venjaria.
N'agafa una tassa d'or amb que el seu oncle bevia
i la fica a lo sarró mentre el pelegrí dormia.
Quan és hora de dinar la tassa d'or no hi havia.
En sent hora de sopar, la tassa d'or no es tenia.
La fadrina de l'hostal diu que el fadrí la tenia.
-"Si jo tinc la tassa d'or que em pengin al mateix dia."
Li registren lo sarró i la tassa d'or hi havia.
La justícia rigorosa lo va penjar el mateix dia.
Però son pare i sa mare no deixen de fer sa via.
Quan ne són a la tornada lo seu fill veure volien
diu la romera al romeu: -"Jo per allí hi passaria."
-"No passeu per 'llí muller que el dolor vos revindria."
-"Revenir o no revenir, resaré una Ave Maria."
Aixís que ella se hi acosta veu que el seu fill se movia.
-"Com ets viu, lo meu fillet, com ets viu amb tants de dies?"
-"No tinc d'ésser viu, ma mare, amb tan bona companyia:
Sant Jaume me té pels peus, i la Verge per la cinta
i lo cap la Esperit Sant que il·lumina nit i dia.
Aneu-se'n a cal veguer, a cal veguer de la vila.
Trobareu que està dinant, menjant-se gall i gallina;
quan arribareu allí li direu amb cortesia:
-Déu lo guard, senyor veguer, a vostè i la companyia,
vaja a despenjar el meu fill que encara està ple de vida."
-"Fugiu d'aquí, dona boja, no digau tal bogeria,
que tan és viu vostre fill com aquest gall i gallina."
Lo gall se posà a cantar, la gallina al plat ponia.
-"Això és miracle del cel, miracle que Déu envia."
Despenjaren a l'infant i penjaren la fadrina.
