Sant Joan
La brisa a la platja,
se m’enganxa a la pell
i més quan recordo
tots aquells moments.
Caminàvem per la sorra
com dos estels pel desert
que sense mirar-se
ja s’havien entès.
Ens miràvem a la cara
contant-nos els pensaments
On els dos teníem por
que se’ls emportés el vent.
Volíem retrobar-nos
A aquella nit de Sant Joan
on tots érem feliços
veient el sol caminar. (x2)
Bengales que brillaven a la
pupila dels teus ulls
i que il·luminaven
el reflex de l’horitzó.
I enmig de les roques
el temps veiem passar
en aquella nit tan màgica
on tot va començar.
Ens miràvem a la cara
contant-nos els pensaments
On els dos teníem por
que se’ls emportés el vent.
Volíem retrobar-nos
A aquella nit de Sant Joan
on tots érem feliços
veient el sol caminar. (x2)
NANANA
Volíem retrobar-nos
A aquella nit de Sant Joan
on tots érem feliços
veient el sol caminar. (x2)
