Sara

Erm

Sara t'has quedat com una absència més
Un ésser viu
Una mica atordit
I t'has podrit com una fruita que ningú no ha recollit

Sara t'has quedat immòbil en el temps
Com un estiu
Una mica en l'oblit
I et veig corrents per un camp de records i tarongers

Sara t'has quedat flotant en l'univers
Com un atzar
Una mica imprevist
I t'has perdut com un estel anònim i indefens

Ja no et commous ni res et tempta
Quan recomptes el que vas fer
Jo he passat pel bar de sempre
Però allà ningú et coneix

Sara s'alissa el cabell amb un raspall antic
Sara es posa el vestidet sense roba interior
I es pinta els llavis de vermell amb un rotulador
I va repetint el seu nom Sara, Sara, Sara