Sant Rorro
Sant Rorro era un sant, era un sant miraculós
que per a fer-se en un got, no ha segut mai pereós.
Quan era xiquet i a penes parlava
anava a les tendes i s'emborratxava.
Per on passava tenia amistat
en les taverneres que venen fiat.
Quan se feu més majoret li aumentà la devoció
no sabia passar dia sense agarrar "gafarró".
I como no podia fer-se una copeta
digué que el deixaren debaix de l'aixeta.
I al tendero deia "Senyor Serafí
tinga la camisa i pose un got de vi"
Quan Sant Rorro es va morir
tots els devots acudiren
i com eren tan amics per dur l'ataüt renyiren.
I dotze corones li varen posar
i en conter de llistes tres barrots ben grans.
Adiós Sant Rorro dixoso, no m'has quedat res a deure
dona salut als borratxos i bones ganes de beure.
Beneït Sant Rorro tingau-lo en memòria
i a tots els borratxos que ens porte a la Gloria.
Autor(es): Popular
