Sant Rorro
Sant Rorro n'era un sant
molt devot i molt miraculós
Que per a prendre mixeta
se'n feia un litre o dos.
Era xicotet
que a penes parlava
anava a les tendes
i s'emborratxava.
Sant Rorro i els seus amics
anaren de paelleta
A menjar caragollets
pinyonets i tomaqueta
I també posaren
algun coentet.
Per a que diguera
millor el glopet
s'alça un matino
no tenia una vileta
Se'n va anar de bon matí
a visitar a la tenda.
I li diu bon dia
Senyor Serafí
Tingue la camisa
i pose un got de vi.
Quan Sant Rorro va morir
tots els devots acudiren
Per a portar-li el taüt
uns amb els altres renyiren.
Cuiros per corona
el varen posar
En compte de llistes
els barrals penjant.
Adéu Sant Rorro ditxós
tu no has deixat
res a deure
Dóna salut als borratxo
i molta gana de beure.
Que allí t'esperem
en la venint glòria
Per a prendre pet
en l'eterna glòria.
Amén.
Autor(es): Popular
