S'any dolent
Per fer una cançó nova
he tengut bon fonament.
Vos la diré si em recorda,
anit que em cau avinent.
Vos parlaré de s'anyada
que li deien s'any dolent.
Es pobres passant misèria
i es rics gastant s'or lluent.
I que no els valia encara
per tenir manteniment
en ser casa de família
que hi hagués molta de gent.
Que ses riqueses fugies
com s'aigua per un torrent.
Arribaren a tal hora
de misèria i sofriment.
Es que feia sementera
bé perdia sa llavor.
Sa terra ja estava trista
com sa cendra des clotó.
Es forns de fer pa que hi havia
semblaver ser oblidats:
es fumeral i sa porta
ni manco estaven fumats.
Tampoc es molins de moldre
anaven molt enfeinats,
per elles tot eren diumenges
i dies assenyalats.
Si es mirava sa campanya
mica no es veia verdor,
que si ho haguessen vist es moros
haurien tengut tristor.
Quan ells estaven a Eivissa
no hi hagué mai cap terror.
Respectaven terrai aigua
com si fos un gran tresor.
En nom de Déu arribà s'hora
que s'ordi va madurar
i prompte ja es va conèixer
que sa gent s'agalipà.
Tot eren balls i xacotes
en arribar des segar.
Cantaven en ses vetlades
no aglaçava es treballar.
I es varen vestir de seda
molts que solien captar
-encara me direu
que això serà mermolar.
Sa cançó ja està acabada,
ja li som as cap d'allà
i si està mal estudiada,
d'això no us heu d'espantar.
I solament l'ham cantada
recordant lo que es passà:
un any que per manca d'aigua
s'illa quasi es calcinà.
Per fer una cançó nova
hem tengut bon fonament.
Vos hem dit lo que ens records
de sa fam de s'any dolent.
