Scala
Blanquíssimes parets em guien tots els passos;
m´endinso pels carrers, premo la mà del vent...
Per carrerons estrets, estenc els braços,
i al fons de cada plaça, el mar se m´apareix...
Hi ha terrats i talaies, més alts que el campanar,
que claven puntes vives a l´aire del celatge...,
mentre la tarda alena un bleix suau de platja...,
s´amaguen les icones en el carrers estrets...
I el sol rogenc s´ajaça i ens deixa olor d´encens,
amb salobre i coral en cada pensament.
