Segons la lluna
Segons la lluna
la por m'arrossega,
les mans em tremolen,
em mata la pena.
Si es fes un anunci
sobre el desamor
la imatge perfecta
podria ser jo.
Segons la lluna
se'm mengen els gelos,
la ràbia em capgira,
esgarrapo i mossego,
crido i esbufego
per qualsevol cosa,
igual que la bruixa
a qui tot li fa nosa.
Quan em sento així
és millor que m'oblidin
com jo mateixa oblido i espero
el canvi de lluna,
que al cap i a la fi
només és lluna
i sap com enganyar,
si t'ho dic és perquè em creguis,
sap com enganyar.
Segons la lluna
sóc una deessa
forta com un roure
i suau com la seda,
la mort se m'oblida,
la por no m'espanta,
jo sóc la princesa
del conte de fades.
Segons la lluna
et porto tonades
que en els mars de Xina
canten les onades,
per enamorar-te
l'ànima guarnida
com per fer un duet
amb el ball de la vida.
Sóc una lluna
i també sóc l'altra,
cerca'm en les dues
si és que em vols trobar:
Estima'm sencera,
que sóc de veritat.
Autor(es): Guillermina Motta
