Seguim
Ara que ja porte molts anys pilotant, conduint,
traficant cançons per la carretera.
Seguisc equivocant-me de camí, de rumb, de direcció,
vaig de vorera en vorera.
No sé què sent.
No sé què vull.
He creuat el Sénia en vermell, sense llum,
sense frens, omplint de merda el cendrer i he pagat el peatge.
Un cop travessada la boira del nord,
he obert la finestra i m’he adonat que no ha canviat el paisatge.
Tu dius futur, jo dic present.
No sé què vull. No sé què sent.
Ara que portem ja molts anys pilotant, conduint,
traficant cançons per la carretera,
t’hem de dir que no esperem res, no,
però HO VOLEM TOT, i no hi ha corbes ni tolls
que ens facen mirar enrere.
És un segon. És un minut.
Tingues present: no hi ha futur.
I ara, seguim... Vols vindre amb mi?
