Seguirem
Terra humida que xafe, regust de muntanyes que vetllen per tu,
geografia que unida gestiona camins, records de cicatrius.
Sobreviu la misèria de fills que et revenen a canvi de fam.
Sanarà el mar ferides del teu cos furtiu.
Seguirem fil d'històries, l'herència dels llibres per a qui vol saber.
Cridarem en veu alta el teu nom per les places, viles i carrers.
Que retrone l'essència d'aquells que lluitaren pel dret d'existir.
Naixeran del teu poble lluïts descendents.
Canviaran la façana, el mode d'expressar la teua llibertat.
Tancaran les finestres al pas de tabals traint nostre llegat.
Amb la veu dels poemes s'exclama la ràbia d'un símbol encès
que no oblida el país que remou veritats.
Passaran núvols grisos mullant conviccions.
Cobriran de mentides els pactes tancats.
Més que pocs que desitgen seguir prop de tu,
en la vida d'un món que recorda el motiu
que malgrat el lament proveirà sempre viu.
Amplitud d'avingudes ondegen tendresa. Volem compartir
què somiem, què tenim, el que som, tota essència d'allò que patim!
Les cadenes no aporten la brisa que espera pols per descobrir.
Clamar vents de justícia és forjar el camí.
Respirar lluny d'inquietuds, de conqueridors
que no viuen l'era i accepten arrels d'amplitud.
Calmaran odi estèril? Beuran de virtuts?
La grandesa que compta és la que naix del cor.
La que educa amb proverbis que ens han traspassat.
Una gent que pregona somriures per tu
ha promès el sospir, creença en el demà,
perquè hi ha un crit que diu: som PAÍS VALENCIÀ!
Una gent que pregona somriures per tu
ha promès el sospir, creença en el demà,
perquè hi ha un crit que diu: som PAÍS VALENCIÀ!
