Selecció natural
L’esperança d’un futur que ja fa tard.
Queda’t un minut, no t’ha quedat clar.
No m’importa, si és per comprendre’ns, t’ho torno a explicar.
Érem un tot al que no volia renunciar.
Demanar perdó seria només una part,
vinga nena, espavila, selecció natural.
Aixecar l’edifici que acabem d’enderrocar...
I sense finestres no veig les estrelles,
són les que jo et volia ensenyar.
Encara m’abriga la veu que em despulla
carícies, misèries, te n'oblides i te'n vas.
Les teves, teves, teves decisions et fan gran.
No més excuses, deixa de mamar.
Si tot és marxa enrere, jo miro quasi sempre endavant
i tota aquesta por construeix el meu món.
Demanar perdó seria només una part,
vinga nena, espavila, selecció natural.
Aixecar l’edifici que acabem d’enderrocar...
I sense finestres no veig les estrelles,
són les que jo et volia ensenyar.
Encara m’abriga la veu que em despulla
carícies, misèries, te n'oblides i te'n vas.
Deixa la veritat, la que sigui, lliure de camins
no t’ho creguis tot, el teu gurú ha de morir.
Que l’aire que omple el teu lloc...
Abans de disparar, pensa-t'ho tres cops.
No et sembla bastant aquest silenci
que has deixat?
