Senan
Un pagès jubilat jeu en un racó
al costat de l'església,
solitari, bon home, indiferent al seu destí.
Com si el temps per a ell
s'hagués aturat en una marxa enrere,
com si el temps per a ell
s'hagués congelat en un moment delicat.
Mentrestant, per la vorera hi passa un gat
independent.
aquest es va aturant de manera intermitent.
En un dels balcons de les poques cases
que habiten la plaça,
una dona més aviat de constitució petita treu el cap i
fent veure que espera algú xafardeja tot el que pot…
Tranquil·litat somorta respira el poble de Senan
La poesia de Ramon Muntanyola em ve a la memòria,
en aquest indret on ell descrivia:
Ets amic de les carenes,
i amb hàbit de caputxí
treballes, cantes i alenes
entre el sembrat i el camí.
Adés l'aire et despentina,
adés t'enriola el sol,
més quan a tarda declina
et sents feliç, i ets més sol.
Es tanquen totes les portes
l'ocellic estotja el cant,
i, entre llumetes somortes,
diu un adéu a Senan.
Autor(es): Ramon Muntanyola/ Jordi Francolí,Jordi Francolí
