Se n'anireu

Mara Aranda

Caldria que buscara
a l’escot del temps
aquell primer somriure
el deler del primer bes.

Cullereta de plata
qui es mira al teu mirall
amb la boqueta torta
i un bri de timó a l’ullal

tanca la boca , obre els ulls.
Agafa el mocador
i ara quant conte tres
ja veuràs com se-n va la por

no digues ara res
quedat quiet i escoltaràs
escolta al campanar
com redolen banzim-banzam.

Se n’anireu, ho sé molt bé
nom direu on aneu, ja ho sé
que tingueu bon viatge
bones veles i bon vent.

Enfilareu l’arbreda
de fulles nua
amb la passeta curta
i un filet de llum al pols

curtes hores amb nacre
dolç regust de la nit
cauen com flocs de llana
puntes blanques dalt del pit

voldria que resta.Areu
a vora del meu llar
us deixaré cadira
per si voleu tornar.

Tanque els ulls
i us veig rient
encara conte tres
i els meus greuges he oblidat
no dic res i el silenci
em torna el vostre ale
paraules com cristalls
que enlluernen fins als cecs.

Enfilareu l’arbreda
atapeïda amb fullaran
amb la ferma templança
que us han donat els anys.

Jo em quedaré ací
brandant el mocador blanc
que quan era xiqueta
m’ensenyares a brodar.