Sense conflicte
Mentre la pluja al vidre prepare te,
tal i com tu, com tantes voltes.
Sense la sensació ni d'haver perdut,
vençut o enrecordar-me'n.
D'allò que em vas deixar li he trobat un ús
d'un vers més lluny,
sinó domèstic,
i al temps passat per aigua no pense en tu
però faig com tu
que és com pensar-te.
Mentre la pluja al vidre, l'abril al temps
i cap moment més gran que un altre,
porta la canaleta un paper perdut
camí d'on van sempre les aigües.
D'allò que em vas deixar li he trobat un ús
d'un vers més lluny, sinó domèstic,
i al temps passat per aigua de vindre algú
faré servir les teues tasses.
I cap moment més gran que un altre
d'un vers més lluny, sinó domèstic,
que faig com tu
que és com pensar-te.
Autor(es): Clara Andrés
