Sense nom
Oste de la nit és la indiferència
L’única amiga amb la que compartir
Quan l’amor de qui sent l’espera
Quan la llum arribi al seu fi
Mai groller, ho fa l’experiència
D’un verí lentament fatal
Es qui diu, com serà o com besa
I potser me l’empaitarà
Sense nom, sense cap disfressa
Sense res que dir ni amagar
Sempre sol, sempre amb pressa
Sempre trist, però mai plorant
Oste de la nit és la indiferència
L’única amiga amb la que compartir
Quan l’amor de qui sent l’espera
Quan la llum arribi al seu fi
Sense nom, sense cap disfressa
Sense res que dir ni amagar
Sempre sol, sempre amb pressa
Sempre trist, però mai plorant
