Sense límits
En Manel un dia més ajagut a la cadira
Superant els entrebancs, és la seva rutina
Comportant-se com si res li hagués canviat la vida
Sorprenent a tothom amb la seva autoestima
Un fatídic accident casi li pren la vida
Qui no va tenir sort va ser la Marina
Ara ha de pujar dos fills, assegut se'ls mira
Els hi diu somrient que corrin com el vent...
Ell no pot caminar, però és lliure i pot volar
Si te l'escoltes bé ell te n'ensenyarà
No deixa de somiar i té el cap ple de pardals
Ell ja ha arrancat el vol, si el vols seguir ja ho saps
Un dia pujant al ten em va demanar ajuda
Des de llavors mai més me l'ha tornat ha demanar
Es queixa pels seus drets, diu que ningú l'escolta
Perquè per sortir al carrer, ha de donar més volta?
Ell no pot caminar, però és lliure i pot volar
Si te l'escoltes bé ell te n'ensenyarà
No deixa de somiar i té el cap ple de pardals
Ell ja ha arrancat el vol, si el vols seguir ja ho saps
Si algun dia et veu trist et convidarà a una "birra"
I et donarà els consells per gaudir de la vida
Si algun dia el veus trist agafa'l de la mà
Recorda-li qui va ser el que et va ensenyar a volar...
Ell no pot caminar, però és lliure i pot volar
Si te l'escoltes bé ell te n'ensenyarà
No deixa de somiar i té el cap ple de pardals
Ell ja ha arrancat el vol, si el vols seguir ja ho saps
Autor(es): Marc Ràmia
