Sense tu
Sense tu,
el món segueix donant voltes, sense tu.
Sense tu,
em desperto cada dia, sense tu.
Sense tu tot ho puc fer,
sense tu res no m'atura.
Però a la nit tinc molt més fred.
Hi ha una espurna de llum
que s'encén a dins meu
quan penso.
Potser estic al teu cap,
com tu estas al meu cap,
però no em molesta.
Perquè el meu pensament
és tranquil, transparent
com els teu ulls.
Sé que això s'ha acabat,
però que ens hem estimat
amb tant respecte;
que el meu cor ja somriu
quan recorda el moments que hem compartit,
i que mai oblidaré.
Que mai oblidaré.
Que mai oblidaré.
Estic bé,
i de tant en tant tremolo, però estic bé.
I et revisc,
quan la pell la tinc sensible, jo et revisc.
Ara soc molt més pacient
i les pors ja no em bloquejen.
Però és que em costa respirar,
Hi ha una espurna de llum
que s'encén a dins meu
quan penso.
Potser tu estas sentint,
com jo ara estic sentint,
ets tant preciosa.
Que m'aturo un moment
i et regalo l'instant que estic vivint.
Tot el que hem caminat
m'ha enriquit, m'ha agradat amb tanta força,
que de cara al demà,
no em puc ni imaginar
que estiguis lluny.
Sé que això no passarà,
que això no passarà,
que això no pot passar.
Sense tu.
