Sentiments

Partaka

Ara que estic tan trist,
ara que estic tan sol,
ara que veig la vida
buida i sense valor,
ara et podria dir,
dama del meu enyor,
que t'he tingut dormida
sota el glaç del meu cor.

Però ja fa molt temps
que jo t'espere, amiga meua,
i si no t'he buscat
no dubtes que ha sigut per por;
i si t'he rebutjat
no és perquè no m'agrades, dona,
ans perquè m'esgarrifa
haver de perdre el meu tresor;
tresor que és llibertat
per tal d'anar vers els meus somnis,
por d'enganyar-me amb tu
i d'abandonar-me al teu embruix,
d'haver de menester,
furiosament, la teua essència,
i d'haure d'esdevindre,
nèciament, un home fluix.

Qui sap si hui mateix,
a qualsevol cantó,
prenga la meua vida
brúixola i direcció...
Qui sap si eternament
haja de viure jo
lluny de la meua gesta
i arraconat al port...