Se'n van, se'n van
Se'n van, se'n van els dies que érem uns infants,
les sensacions viscudes quan teníem quinze anys,¡
els somnis que es trencaven quan naixia el matí,
aquelles mirades fresques dels amics que em van dir "si",
Se'n van, se'n van, els dies que trobava que el sol lluïa més,
se'n van, se'n van, els dies que trobava que el verd era més fresc,
Se'n van, se'n van, els dies que trobava que l'aire era més suau,
se'n van, se'n van, els dies que trobava que el cel era més blau,
Se'n van , se'n van els dies que una rosa
m'havia fet enrojolar,
els dies que tenia, deia, per sempre més
al meu costat una mà,
Les hores que pel finestral
veia els ocells volar,
i algú de la ciutat
fer ninots sota el cel blau.
Se'n van, se'n van, i ja no tornaran,
Se'n van, se'n van, i ja no tornaran.
Autor(es): Maria del Pilar Tomás
