Ser per tu
Pètals que no cauen, cossos que es desperten,
rellotges sense busques, ànimes esteses,
promeses que no arriben, llavis que no besen,
i la por de fer-nos mal.
T'estimo. Però tinc por de fer-te mal. T'estimo.
Ciutats buides i abstractes, núvols blancs de marbre,
arbres que embogeixen, cicatrius desfent-se,
poemes sense lletres, somnis que es rebreguen,
i el desig de ser per tu,
tinc més ganes que mai
de ser per tu;
i el desig de ser per tu,
tinc més ganes que mai
de ser per tu.
Ombres que no pesen, claus que no obren portes,
silencis que exasperen, tardes sense pressa,
rajoles que s'esquerden, cels de lloses blaves,
i la por de fer-nos mal.
T'estimo. Però tinc por de fer-te mal. T'estimo.
I milers de cotxes sense saber on aparquen,
un tràfec de mirades, un embús de tactes,
oblits que fan forats, records que esborren l'endemà,
i el desig de ser per tu,
tinc més ganes que mai
de ser per tu;
i el desig de ser per tu,
tinc més ganes que mai
de ser per tu.
Autor(es): David Escamilla,David Escamilla/ Joan Miró
