Serra d'Espadà
La mar llança el seu cant
amb un bateig de Llevant
i a glops engolís la serra
la generosa humitat.
La Plana resta en silenci
sota l'arc de Sant Martí.
I la serra aobri el seu ventre
per regar els meus jardins.
Amb el cos de dona jove
s'aixeca plena d'encant.
Un darrer esforç proclama:
Veure el cel blau de la mar!
Tendra Serra d'Espadà,
carregada d'escarpats,
entapissada de pinedes,
de sureres i olivars.
Tendra Serra d'Espadà,
rica en fonts i brolladors.
Vell teatre de la història,
ferida amb foxc infernal.
Autor(es): Artur Álvarez
