Ses germanes captives
Estau atents, germans meus,
que un romanço vull contar,
d'una barqueta de moros
que a's Pou d'es Lleó saltà.
De set cases que hi havia,
sis ne varen espanyar.
Deixaren Can Miquel Jaume,
que hi trobaren bestiar.
— Mos calarem a l'aguait,
que es pastoret ja vendrà.
— Vuigué Déu o la ventura,
dones hi varen anar.
Hi anaren dos donzelles,
pastores de bestiar.
Ells ne varen ser traïdors,
que les varen agafar.
— Adiós, terres alegres,
que solíem caminar,
i no ploreu més, ma mare,
no mos faceu turmentar.
