Ses planes de Calella
Me’n vaig per l’escuma món avall
pel camí de l’aigua bruna
que va dibuixant
dreceres entre els coralls
ben explícit món avall
amb la lluna per bandera,
convidant dofins, sirenes al nostre ball
amb tu als braços món avall.
Avall rodolant pel teu esguard
com si fóssim alquimistes
fets d’espurnes i lluïssors
de blau en blau,
de balandres i miralls,
festejant com dues estrelles,
enlairant-nos en un paradís de sal.
Eixamplant-me perquè...
Ara els pescadors
seran bruels, espectadors.
Ens guiaran corrents
d’un mar immens que ens va gronxant
i ho fa només pels dos.
Van brillant
dolçament les teves mans
que segueixen rutes noves
per un horitzó infinit
que ens veu volar.
Amarant-me món enllà,
ni cuirasses ni finals,
sinó estols de plomes noves,
tirolines espirals.
