Set

Franca Masu

He begut a una font de aigua clara
on los sòmius falaços al maití
jugaven a dins de l'aigua de cristall
com a bellesa de dona a un mirall.
Jo beieva, la font donava vida,
jo de la vida beieva la dolor.
He begut a la font de l'esperança,
fresca com a un somrís de criatura.
L'aigua fresca era com una empromesa
de amor, de glòria i de riquesa.

Beieva, beieva i no sabiva
que la set de l'esperança no té fi.

Ara que el temps me posa neu a la front
i llestra cada dia fugi la vida,
bec a la font marganta de l'engany,
he coneixut amor, tristesa i afany…
Ai, set de pau, de un eternal repòs,
quan calmaré la set ?… En la mort.