Setembre
Setembre de comiat
i un núvol tapa el sol
i algú encara creu en la sort.
La festa ha començat
però tu no has arribat,
el món no es para mai per res.
I el més petit de tots
amb el mocador al cap,
diu que t’ha vist entre la gent.
Sol i somrient,
amb la camisa sota el braç
has mirat amunt
i un enxaneta et diu adéu.
Setembre de comiat
i un núvol que no vol
tirar endarrere ni endavant.
Hi ha un mocador vermell
sobre el pedrís humit
del vell carrer de la ciutat.
I per primer cop
els timbals no han volgut tocar
i entre tanta gent
un enxaneta et diu adéu.
Autor(es): Trenkaband
