S'home des senaió
Era sa festa des poble,
a misa 'ribà en Graó,
pià un crit enmig de plaça
i va obrir un senaió.
I digué: Aquí vénc jo
carregat de paperines,
llegums de tota faisor
i pollastres sense espines.
Miralls, garbells i bastons,
petaques, plomes i gots,
sabates bones per tots
i una coca amb xinxarrons.
Espalmadors de capells,
palmatòries roveades,
quaranta mil sacs de faves
i una caixa de crispells.
També duc un bon sortit
de robes molt ben tallades,
barrets, sabates de frares
i robes de senyor antic.
Mantellines esquinxades,
pedaços de tot color,
espardenyes foradades
i fils de botiffarró.
Juvert, llorer i moraduix
i una bona sobrassada,
espècies i nou moscada
i una anguila escabetxada.
Estepera i romaní,
pinyetes i savinons,
un bocí de jupetí
i tres caixes de flons.
També duc caixes, caixons,
canteranos i robers,
sis llibrelles foradades
i dos o tres mil morters.
Guitarres i violins,
un contrabaix i un fagot;
una platera i un got
i catoze ratolins.
Quaranta-dos gats pintats,
tres mules escabades,
vint-i-dos cavalls fermats
i ventadors de flassades.
Calcetins de llana negra,
camies de color blanc,
ensiamades de Mallorca
i calendaris d'enguany.
Era sa festa des poble
sa nit cau dalt des pla.
Ningú crida per sa Rota:
ara és temps de somiar.
