Silenci d'herba
Aniràs perdent,
ho tinc promès,
pel camí de l'obscuritat.
Oblidaràs el nom
que mai has après,
com un somni,
com un somni encantat.
Llançaràs al mar,
un dia d'estiu,
una història que contar.
Unes paraules,
paraules brutes,
unes hores que recordar.
I estarà tot bé i previst,
el camí de les aigües.
Tan sols em queda avui
la sort del meu destí,
cal trencar la teua imatge,
com un vidre encantat.
Com un misteri entre flors
i entre l'etern de l'oblit,
i estimaràs aquest món perdut,
silenci d'herba que sóc.
I estarà tot bé i previst,
el camí de les aigües.
Després tu i jo, ah!,
silenci d'herba que sóc, ah!,
i estimaràs aquest món perdut.
Autor(es): Manolo Camarasa,Paco Piquer
