Silenci

Baetúria

Silenci que resta de mi, paraules en la nit,
silenci misteriós que no em deixa dormir.
Fresca o calor i el nen bon minyó que no pensa
en res sota els llençols.
Imaginació, al·lucinació, rebolcat nerviós,
insomni horrorós.
Hi ha llum fora el carrer, jo ja no sé què fer
i continuo mantenint converses amb mi mateix.

Jo tinc un llit molt gran, però que se'm fa petit,
descobrint els seus racons, jugant-hi tot sol a la nit,
tomb rere tomb, intentant el temps passar,
però quan miro el rellotge sembla que està aturat.
Toc, toc, toc! Algú a la porta no para de picar.
Encara que oberta està.
Por, prou, pau, no pas, sinó el meu pensar... pensant...

Estic atabalat de tant soroll sense so,
de paraules mudes que només sento jo,
les diu el veí, potser el meu germà,
o potser serà la mare que parla en somniar.
He comptat més ovelles de les que hi ha en tot el món
i m'autocanto cançons a veure si em ve la son.

Noninó li diu sa mare, noninó que és petitó,
noninó quan li gronxava i tot era noninó.

Quan toquem les cinc, el papus crida que ja vinc.
Quan toquem les sis, jo ha el sento pel passadís
quan toquem les set, el papus entra i crida.

Dorm, dorm i dorm ja...
Dorm, dorm i dorm ja...
Dorm, dorm i dorm ja...
Dorm, dorm i dorm ja...
Dorm, dorm i dorm ja...
Dorm, dorm i dorm ja.