Silenci
Una garsa intranquil·la, creua la carretera
la tardor sense escrúpols dona pas al hivern
una onada que mulla, a sabates distretes
un cafè que es refreda, perquè no me'l bec
una causa perduda, un bitllet de tornada
un peto que es suïcida perquè tu ja no hi ets
una escletxa entre els núvols, amb senyal de sortida
un rellotge que indica, que el temps passa discret
dia a dia, ens empeny la vida, així creix
al final del viatge només prendrem
allò que em viscut (bis3), res més
Un poema desastre, un mar de sobretaules
l'amor d'una dona que em duia al infern
una estona al bar Iris, construint-me trinxeres
una tarda en silenci, pensant no se que fer
dia a dia, ens empeny la vida, així creix
al final del viatge només prendrem
allò que em viscut (bis3), res més
una onada que mulla, a sabates distretes
un cafè que es refreda, perquè no me'l bec
