Simbiosi

Marfan

Ves-te'n, no m'esquitxis
si és que ho pots evitar,
quan te'n vagis deixa es llum
encès que ho vull comprovar.
M'has dit tantes coses lletges,
com heretges, ho són es teus ulls.

Sé que tenc sa certesa
de deixar-te escapar.
No puc viure amb tant d'egocentrisme
que has encetat.
Hi ha més coses, més històries,
més estones, que no siguin com tu...
que no siguin com tu.

Sé que quan tanquis sa porta
te fotràs a plorar,
és un gest tan miserable
que me tens acostumat.
Ja no vull mesclar es meus
sentiments tan febles,
amb persones com tu.

No te preocupis per mi
que ja me sé controlar.
És millor que tot acabi
i tornem a començar.
Ni més picos, ni més crack,
ni matalassos que
me deixin com tu...
que me deixin com tu.