Silenci bada

Salvador Boix

Quan el rellotge encara diu: avui,
balmat |'ull fosc del fumeral on jeu,
volen ja tots el calendari net
i escriure amb sang d'anyell mots ignorats,
dates incertes, sempre a l'avenir,
suara trons i llamps, cridar obert.

Mentre esperem allò desconegut
que dins del fang un fil manté penjant,
gàrgola muda resistint el colp,
|'estrèpit brusc d'un esclafir joiós
que ens omplirà les mans, els ulls, la veu
d'inèdites joguines al serrill.

Quan ja la fusta clivellada es corca
de tant de ser tancat el vell portal,
i un vent no dit pretén esbatanar-la
i ella hi posa pestells i forrellats,
i no vol, no, i resisteix i lluita
tot i sabent-se cranc polsim proper.

Mentre guaitem amunt amb avidesa
i la branca no trenca l'alt perol
que fuig i puja i baixa, i no l'encerta
desesperant-nos lentament el goig
que ens llançarà per terra tots a l'una
contents i bruts i satisfets i amb crits.