Silencis
Silencis d'aigua de les roques besades
per llunes fugitives
silencis d'arena
els amants que suaument I tendrament s'acaronen
silencis d'aire quan per la meua esquena
els teus dits em recorren
Silencis parlen quan no hi ha perdó
silencis criden desesperació
Silencis de llum
com el sender que hi haurà
entre t'estime i t'estime
silencis de foc
quan el teu cos i el meu cos
enderroquen les muralles
silencis d'ales
si els teus llavis alenen
dibuixant el meu nom
Silencis parlen
quan no hi ha perdó
silencis criden desesperació
Silencis humits
quan puc beure als teus llavis
un sabor que conec
silencis d'or
si els meus ulls ja no cremen
quan s'enfonsa el meu món
silencis càlids
quan prenc la teua mà
si esdevé la foscor
Silencis parlen
quan no hi ha perdó
silencis criden desesperació
silencis diuen adéu a la por
silencis còmplices de la passió
