Simfonia núm. 2 (d'un déus d'uns homes)
(1ª PART)
Pugeu a la barca, que naufragarem!
'nirem mar endintre fins a perdre el món
sobre l'aigua verda, sota el blau del cel
'manyagats de dia pels esclats del sol
embriacs de lluna i silenci d'estels
'ribarem molt lluny on, voltats d'horitzó,
trencarem la barca i ens enfonsarem.
Pugeu a la barca, que naufragarem!
tothom pensarà que ens haurem ofegat
però ja podeu riure perquè no ho farem
si hom no ho desitja, hom no es nega mai
'nirem sota l'aigua amb els ulls ben oberts
buscant per la història morta el rei dels mars
Algun peix dels 'rojos' ja ens dirà allà on és.
Pugeu a la barca, que naufragarem!
Neptú ens dirà hola amb ulls omnipotents
«—No fotem candela, tros de rei vellet,
que l'absolutisme se l'ha endut el vent»
El rei de les barbes veurà bé on anem
«—M'agradeu, grans brètols!» —dirà astutament
«—Teniu bona fusta i sabeu què voleu!»
(2ª PART)
Pugeu a la barca, que naufragarem!
farem la república amb jo president
vosaltres ministres i el rei res de res
omplint-li la bossa ja el tindrem content
Amb les mars unides sota un sol govern
tindrem molta més força que el món de l'Oest
n'hi haurà tant que vulguis per fer el que farem.
Pugeu a la barca, que naufragarem!
crearem un déu i farem tempestats
llençarem en terra mig mar tot sencer
amb grans maremàgnums nodrirem l'espant
sobre cada onada un gran cartell imprès:
«Tots els calés vostres lleuceu-los al mar
que el gran déu de l'aigua ja té el llumí encès».
Pugeu a la barca, que naufragarem!
quan tots els diners del món siguin al fons
tornarem la calma i no els recollirem
'gafarem els peixos i tant sí com no
farem que se'ls mengin del primer al darrer
Després tornarem a les terres d'on som:
si avui fem verema, demà follarem.
Autor(es): Pau Riba
